dimecres, 25 d’octubre de 2017

Festa de Tots Sant, el nostre Halloween

Sí, ja està propera la festa de Tots Sants, el dia dels morts, la trencada de fruits secs, els panellets, i també, com no, les carbasses i moltes més tradicions importades.

És un moment ben adient per atracar-se als llibres de misteri, de terror, de mort i moolta por. A la nostra biblioteca en trobareu uns quants d'aquesta temàtica, com ara:


  • La llegenda de "El mont de les ànimes" de Gustavo Adolfo Bécquer;
  • Els esgarrifosos relats d'Edgard Allan Poe;
  • "Històries de fantasmes" de Roald Dalh;
  • i molts més.



Des de la meva posició, el veí frontal del tercer era com Durero en el 

seu autoretrat. Era clarament el més enigmàtic. M’inquietava tant que 
quan apareixia en el seu saló jo em retirava instintivament per no ser 
vist. Una vegada vaig pensar, aterrat, que arquejava celles i em dirigia 
un somriure sorneguer, com en el quadre.



Va ser l'última vegada. La por em va empènyer a obrir el porticó del 
balcó i fer front a aquella actitud. Ell també va obrir la porta del seu balcó, 
però lentament, fins deixar-la ajustada de manera que el vidre reflectís 
la meva posició. I la meva posició es va reflectir però allà no hi havia ningú.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Definició d'amor

Fa ja dies que el cabell li cau com si es desfés. Així que finalment s’ha decidit. Quan arriba ell, ella l'està esperant davant del mirall amb a seva nova perruca T’agrada? Ell respon amb un somriure tendre i un apropament. Li treu la perruca amb delicadesa, agafa escuma d’afaitar de l’armari i l’estén pel seu cap. Pren una fulla i amb un amor inabastable recorre la pell rodona del crani. Quan acaba, li fa un petó a la calba i li diu: “Recorda, vida meva, que un dia vam prometre no tenir por als miralls”.

Microrelat d'Iván Teruel, guanyador del mes de febrer en el I Microconcurs 2012 de La Microbiblioteca “Esteve Paluzie” de Barberà del Vallès. 

divendres, 29 de setembre de 2017

JA L'HEU VISTA?


Tenim biblioteca renovada, amb unes estupendes taules modulars perquè ens posem com volguem: individual, en parella, de tres en tres, de quatre,... LES HEU PROVADES?


dimecres, 27 de setembre de 2017

Ja estem en marxa

Hem trigat una mica a donar-vos la benvinguda  perquè estàvem posant a punt tant la biblioteca física com aquesta altra virtual. Ara ja podeu consultar la nostra pàgina de lectures online totalment actualitzada (si hi falta alguna cosa, no dubteu en fer-nos-ho saber). També el carret de préstecs està en marxa. 

Quan podeu venir a la biblioteca a sol·licitar llibres? 

  • De dilluns a dijous, als dos esplais, na Masasbel i na Bea us atendran amb molt de gust.
  • Divendres na Chus i en Luis Alberto recolliran les vostres peticions perquè estiguin disponibles en començar la setmana. 
 No oblideu, però, que en qualsevol moment es pot demanar un llibre mitjançant el formulari que trobareu al menú superior del bloc, allà on diu: "Vols un llibre de la biblioteca?


A més d'aquestes qüestions pràctiques, la comissió de la biblioteca està elaborant la seva programació, a veure què podem fer tots plegats. De moment, us anunciem que tenim en ment tornar a llançar la segona edició del Concurs de Microrelats que tant d'èxit va tenir el curs passat. I ja anirem veient si se'ns acudeix alguna idea més. Vosaltres en teniu? 




diumenge, 18 de juny de 2017

El llibre de 3r A

S'acosta el final de curs i amb ell arriben les recomanacions de lectura per a l'estiu. En aquesta ocasió tenim el plaer d'oferir-vos un llibre escrit pels joves de 3r A, els quals sota la direcció del seu professor de llengua catalana Albert Belda van crear uns premis literaris d'aula. Estupenda iniciativa!

Llegiu amb atenció, que paga la pena; i fixeu-vos en les il·lustracions amb què alguns al·lots han volgut acompanyar els seu relat.




Actualitat BD


"Actualitat BD" és la revista de l'institut que han elaborat els joves de 2n d'ESO A i B sota la guia de la seva professora Lourdes Ramírez. Quan deim que "l'han elaborat", és perquè ells s'han fet càrrec de tot el procés des què la informació es genera fins que surt publicada, és a dir, han gestionat la part econòmica, la redacció, la maquetació i la producció. Un treball magnífic!

Des de la biblioteca tenim l'honor d'avançar-vos-en la versió digital. Hi trobareu preciosos relats (qui ha dit que els joves ja no saben escriure?), entrevistes, recomanacions de llibres, de cinema, de sèries de televisió, articles d'opinió, passatemps, acudits, secció de moda i tendències, i moltes coses més que no us podeu perdre. Us agradarà tant que no voldreu conformar-vos amb la versió digital, així que el dia de lliurament de les notes de final de curs trobareu una paradeta amb la revista física, perquè la pogueu tocar, fulletjar i portar-vos-la a casa; i el que no és menys important, podreu conversar amb els autèntics protagonistes de la revista, els joves de 2n A i B.






divendres, 16 de juny de 2017

Com es fa un teatre d'ombres?

Sabeu com es fa un teatre d'ombres? No? Cap problema, n'Amanda Marí de 1r A d'ESO ens ho explica la mar de bé.

COM ES FA UN TEATRE
D’OMBRES?




QUÈ ÉS UN TEATRE D’OMBRES?

Un teatre d’ombres és un tipus de teatre què té la peculiaritat de què no es veuen als actors, tan sols les seves ombres a través d’una tela mentres es conta una historia feta per un d’ells.

P1020948.JPG

COM ES FA?


El primer és, en individual, escriure una història, ja sigui: Conte, faula o llegenda. Més tard es passa a ordinador i es comparteix amb el professor.

Desprès, es llegeixen i es corregeixen totes les històries amb tota la classe una a una assenyalant els errors que té.

Quan totes les històries estan acabades i corregides, es fan grups elegits per el professor i entre tot el grup es tria una de les històries.

Llavors, es posen tots els punts més importants de la història i es decideix qui surt a una escena, qui surt a l’altre, qui és el narrador, qui els personatges, etc...

Aleshores, es fa una llista amb totes les coses què es necessiten per fer els efectes sonors del teatre.

També, s’hi imprimeix la història perquè la pugui llegir el narrador.

Finalment, es practiquen les actuacions amb una tela ben estirada perquè es puguin veure bé les siluetes de les ombres dels actors i un focus darrere a una posició per tal de què enfoqui tota la tela.

P1030011.JPG

Per últim, quan tots els grups ho facin bé, s’ha d’anar al lloc on s’ha triat fer l’actuació.

Al arribar, es prepara tot, amb totes les coses de la llista per els efectes sonors, el material què es necessiti, si dóna temps practicar un parell de vegades i quan arribi el públic per veure el teatre, es presenta cada una de les actuacions, s’apagen les llums i es comença a actuar.

P1030017.JPG





CONSELLS:


*Per tenir ombres grans, els actors s’han de posar més aferrats al focus, per tenir-la més petita, s’han de posar més aferrats a la tela.
*Si es du un disfressa a l’obra, s’ha de posar molt bé perquè si no es caurà en l’actuació i assegurar-se de què es veu clarament la seva ombra a l’altre costat de la tela.
*No s’ha de posar un actor a un costat d’un altre perquè es mesclaran les seves ombres.
*S’han de fer els moviments lentament i ben pronunciats perquè es vegi bé quina acció és.
*Els actors han de sabre per quin costat han de entrar, per quin han de sortir, etc…, perquè si no s’embolicaran i un s’equivocarà de lloc.
*El narrador ha d’anar lentament perquè als actors els doni temps a fer el que diu.
*No s’ha de sortir molt de la tela perquè el públic podrà veure als actors.
*Si es vol fer una cova, una finestra, s’ha de doblegar les parets del focus.
*Tampoc es pot parlar, només el narrador pot fer-ho, per contar la història.
*El narrador ha de parlar clarament per contar la història.
P1020998.JPG


Amanda Marí
1r ESO A

IES SA BLANCA DONA

dimarts, 30 de maig de 2017

Pla lector

Des de la biblioteca s'ha plantejat a la CCP, i per extensió a tot el claustre, la necessitat de revisar el nostre pla lector. N'és possible un que fomenti el plaer per la lectura? Ha de ser la lectura un acte obligatori o voluntari? Cal determinar unes lectures concretes?  Què pensen els joves?

Són molts els interrogants i el debat està obert. 

Per tal de situar l'assumpte recomanem una ulladeta a aquests articles:









dimecres, 12 d’abril de 2017

ES GEGANT DES VEDRÀ

No us ho podeu perdre! Jaume Monroig, Sergio Parra, Gaia Colombo i Paula Ribas ens mostren la seva ficció sonora, elaborada sota la direcció de la seva professora de projecte Lourdes Ramírez. Un gran treball. Enhorabona!

dissabte, 8 d’abril de 2017

Joves escriptors

Un gos que ja no guanya carreres, una nena que es transforma en lloba, un porc molt porc i Alí, un lleó blanc. De tot això i més van els relats dels joves de 1r B i 1r D d'ESO.


Això és animació a la lectura

Els joves de 1r B i 1r D, sota la direcció de la seva professora de llengua castellana Teresa Ballesteros, ens conviden a llegir els llibres que a ells els agraden. I ho fan la mar de bé! 




 Més presentacions aquíaquí i aquí.

dimarts, 28 de març de 2017

Projectes: Teatre d'ombres i Teatre Kamishibai

Que els projectes tenen un llarg recorregut, ens ho demostra el nostre company Honorat, el qual va aprofitar allò que havien realitzat al primer trimestre per tal de treballar el text expositiu i instructiu al segon.

Voleu veure què han fet els joves de 1r i 2n?


Una proposta didàctica per a "El asesinato del profesor de música"

Els cursos de 1r d’ESO A, B, C i D han realitzat un programa de ràdio com a activitat relacionada amb la lectura del llibre ‘El asesinato del profesor de música’, que s’ha emmarcat dins la unitat didàctica 7, dedicada al so digital. Aquí podeu escoltar el resultats i veure algunes fotos dels enregistraments.
L’objectiu era:
  1. Demostrar la lectura del llibre amb una entrevista als seus protagonistes.
  2. Aprendre a fer el guió d’un programa de ràdio.
  3. Elaborar una careta d’entrada amb el programa Audacity.
  4. Incloure alguna cançó de les que surten al llibre dins el programa.
  5. Enregistrar-lo en fals directe (sense talls ni edició).
Aquí teniu alguns dels programes i fotos dels grups.
El show de Helen (1r ESO B)

Bromas ja ja (1r ESO B)


Las mañanas de Tele 9 (1r ESO C)

Kinchetas FM (1r ESO C)

Cus Cus (1r ESO A)


diumenge, 19 de març de 2017

Me'l recomanes?

Avui compartim amb tots vosaltres les opinions de tres alumnes sobre el llibre "Mitos del mundo clásico" de Rosa Navarro Durán.


Ana González diu:



En l'asignatura del llati hem llegit Mitos del mundo clásico. Aquest llibre m'ha agradat perquè és fàcil d'entendre ja que esta bé explicat i rapid perquè els mites son molt curts i estan resumits.Jo el recomanaria a la gent que li agradi la mitologia grega o que vulgui aprendre sobre ella.



Eva Palau opina:



A mí personalmente el libro de 'Mitos del mundo clásico' que hemos tenido que leernos en latin me ha gustado bastante, ya que los mitos eran divertidos por lo tanto se han hecho fáciles de leer y me lo he pasado bien mientras me lo leía.



En canvi, a Eva Pérez no li ha agradat:



A mi personalmente no me ha gustado mucho , las historias deberían ir relacionándose y no ser tan independientes unas de otras(aunque hayan algunas que si lo hacen), igual es porque no estoy acostumbrada a este tipo de libros, pero muchas veces me perdía y a mi no me ha gustado. 




divendres, 17 de març de 2017

I els guanyadors han set...

Avui, durant l'estupenda jornada en què hem celebrat el Dia del Centre, s'ha reunit el jurat format per:
  • Àlex Pitaluga, com a membre de l'equip directiu,
  • Masabel Màrquez, com a membre de la comissió de biblioteca,
  • Azucena Cano, representant de les famílies,
  • Patricia Díaz, representant de l'alumnat,
  • Fina Matutes, col·laboradora externa,

i s'ha decidit atorgar els premis a:
  • Noemí Rey, de 2n B, millor microrelat en llengua castellana en la categoria d'alumnes de 1r, 2n 3r d'ESO i FB bàsica.
  • Sergi Martín, de 1r B, millor microrelat en llengua castellana en la categoria d'alumnes de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i Cicles Formatius.
  • Sara Tur, de 3r D, millor microrelat en llengua catalana en la categoria d'alumnes de 1r, 2n 3r d'ESO i FB bàsica.
  • Talía Romero, de 4t C, millor microrelat en llengua catalana en la categoria d'alumnes de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i Cicles Formatius.

Els voleu tornar a llegir?


Ups

-Te quiero, e irme de tu lado sería parecido a morir. Porque sin el azul de tus ojos, tus labios rosados y tu cabello suave como la seda, no sé vivir. Y te necesito a cada instante mi am… Ups, son las cuatro, empieza el partido. Adiós.
                       
                                                                                         Noemí Rey

TEMOR

Érase una vez, aquel cuya fuerza ostentaba el grado más absoluto, un poder sobrecogedor que hacía estremecer a cualquiera. Su gigantesco cuerpo lo acercaba más a montaña que a hombre. Llegó el día en el que aborreció el mundo, no tenía igual. Harto de su existencia sin sentido, el sentimiento de acabar con tan pesada carga lo carcomía por dentro.
Cada día, subía hasta las nubes y se precipitaba al vacío, pero su cuerpo era inquebrantable y tras caer desde lo celeste siempre lograba recuperarse. Mas, éste envejecía como los demás.
Llegó el día que tras caer no pudo levantarse. La oscuridad envolvió sus ojos y su cuerpo paralizado sólo emanaba gemidos que lentamente se apagaban. Contempló los rincones oscuros de su ser y halló un nuevo sentimiento, miedo. Vagando entre la penumbra pudo discernir al final del oscuro sendero un haz de luz. Aterrorizado huyó despavorido.
Se despertó abatido en el suelo, vivía, una vez más. Entonces una ininteligible visión le preguntó porqué había vuelto, apartándose de los brazos de la muerte. A ésto respondió: “- ¿Cómo perder el miedo cuando la luz que te sirve de guía inspira más terror que las tinieblas de tu alrededor? -”.

Sergi Martín
Malson

Sóc un mòbil.
Avui he tingut un malson: he somiat que era un humà. No podia fer trucades, no podia enviar missatges, ni fer fotografies, tampoc actualitzar-me. Sort que he començat a vibrar.

Sara Tur
Oblidada.
Era finals de març, el sol ja sortia i el pare es va animar a baixar del desvan les maletes amb roba d'estiu. La mare va obrir les caixes i va treure samarretes, gorres, sandàlies..., i aferrat al seu cubell i pala, també va treure a la meva germana, que se'ns havia oblidat.
Va ploure tot abril i tot maig.

Talia Romero


diumenge, 12 de març de 2017

ÚLTIMS MICRORELATS

Lluna Sagnant

  Maleït sigui el dia en què semblant ser, alçà la vista cap el sinistre cel de la nit i va quedar captivat per la bellesa de la lluna. Una dama de cabells blancs com la neu i pàl·lida pell, que amb els  seus grisencs ulls van deixar congelada la mirada de l'home en la seva bella i delicada figura. Mes el Sol gelós que un humà fos capaç d'admirar l’excel·lència d'allò que més desitjava però que era inabastable per a ell, ja que la lluna sortia a la foscor quan el Sol deixava el cel, va decidir emportar-se la lluna al punt més alt del cel, on aquell mortal no aconseguís veure-la.
   La tristesa va inundar l'home, ara només veia una figura rodona i platejada, que en no ser capaç de distingir bé allò que més estimava  s’arrencà els ulls. Si mai podria tornar contemplar la lluna, no volia veure res més. I així, aquella nit, llàgrimes vermelles descendien de les conques del seus ulls i el seu plor carmesí va dedicar a lluna. Amb l’arribada del Sol, l’ombra d’un cos penjat d’un vell arbre es reflectia a terra.
Yorick

El despertar

Era una mañana normal, horrible. A esas horas no se escuchaba ni el canto del pájaro. El despertador me despertó con ese espantoso sonido que ya se le tenía pánico. Iba zombi toda la mañana. Con la cara de empanada. Me dejé la comida y el estuche, mi día de suerte. No tenía con qué escribir y el simpático del profesor me mandó a callar sin poder acabar la frase. Pues vale, no trabajo. En el patio casi muero del hambre, por suerte conseguí una galleta. Al final de la mañana pasó algo que no te lo crees. ¡No había deberes! Y eso que habíamos tenido mates y sociales. Me subí al unicornio mágico y volé a casa. Que pena que solo fuera una fantasía y estuviera aún en mates, con el estuche...

                                                                                                  Rey
¡PUM!

Lo sabía, no duraría mucho. Le dije que si hinchaba tanto el chicle explotaría. Y no es lo que piensas. Lo que ha explotado ha sido él. Y ahora él no estaba, solo un montón de chicle, y no pensaba limpiarlo yo. Escribí un cartel que ponía, culpa de Pepe. Acto seguido me fui. Ese tío me debía cinco euros. Lo tenía bien merecido. Y mi chicle explotador era un éxito total. ¿Dónde está? Te lo voy a decir. Bueno, mejor no y te dejo con la duda.

                                                                                                     Rey
Gracias pero, no.

Yo era la bella princesa atrapada en ese castillo, con una bruja que me... Adoraba, el motivo de mi encierro. Y pensareis, Rapunzel. Pues no. Por que yo no deseaba la libertad. Todo lo contrario, esto era el paraíso... Tele plana, jacuzzi, consolas y lo mejor, Internet gratis. Uff, amo a esa bruja. Eso si, estaban los malditos príncipes pijos que se creían los amos. Pues no, ellos tenían el Wi-Fi robado de su vecino, a mí no me engañan. Y eso que era un perro llamado Wi-Fi. ¿Cuantas veces lo habrán robado ya? Pero eso da igual, también están los reyes, que si el vestido tiene una mancha microscopia bla, bla... ¿COMO LA VEN? Y más... Pfff... Oh, y las princesas cursis que creo que no han llevado un pantalón en su vida. ¿Dormirán con un vestido puesto? Si. Y la verdad, ¿es necesario comerse las perdices? Ellas también tienen vida. Seguro que duermen con la pregunta de quien se las comerá primero. Gracias pero, no.

Rey
¡Desastre, miedo y acción!

Perdida, sin comida, con miedo, sin salvación y armada con media piedra brillante que al parecer me llevaba a algún lugar, por su culpa estaba en un bosque sin fin. Quería tirarla, pero no podía, era como si se me hubiera pegado a la mano. Deambule entre los árboles como medio día hasta que encontré una casa, la piedra parecía tirar hacía hay. Era de noche, ¿por qué no? Entre sin problemas y llegue al sótano. No quería pero mi mano me tiraba. Al bajar vi un esqueleto con la otra mitad. Puaj, gusanos. Casi me caí cuando la piedra se unió a su otra mitad. Bien, por fin me podré largarme. Pero oh, oh. Mi mano... Toda la carne estaba desapareciendo y... El esqueleto recuperándola. Pensé que era mi fin pero mi alma no abandono lo que quedaba de mi. Ahora era yo el esqueleto... Con gusanos... ¡PUAJ!

Rey
Buenas noches y adiós

Eran como las doce de la noche cuando estaba a punto de quedarme dormida, pero el crujir de las tablas de madera me quito todo sueño. No me preocupé, sería mi padre. Respuesta incorrecta, el crujido continúo hasta subir las escaleras. Asustada me asome por la puerta y no había nada. Un escalofrío me recorrió todo el cuerpo. Corrí a mi cama diciéndome que estaba loca, pero el crujido no cesó y continuo hasta llegar a la puerta. Me levanté de un salto para esconderme en el armario. Mirando por un agujero vi que la puerta se abría sola y el crujido se paró en mi cama. Debajo de ella dos ojos brillantes me miraron como llamándome. Me acerque y una garra oscura como las sombras me agarró del tobillo tirándome para sumir mi cuerpo en las sombras. Chaillé pero no pareció que alguien lo escuchara.

                                                                                                      Rey

La droga


Debía correr, y no para marcar gol o llegar el primero a la cafetería. Si no para ir al baño ante de que tocara el timbre. Pero como no, mi racha de mala suerte llegó antes. La puerta no habría, tendría que entrar por la ventana. Pero claro, barrotes. No me quedaba más remedio que escalar al del segundo piso. Pero cuando llegue un fuerte olor a truño me azoto la nariz. Escale al tercer piso y por fin entre. Cogí el pomo de la puerta y me di cuenta de cuatro cosas. La puerta se abría al revés, ya no tenía que mear, hoy era sábado y... ¿Como había llegado al instituto?

                                                                                                      Rey
Sin pena

Yo solo era un niño con ocho hermano que me odiaban, un padre que no me deseaba y una madre que le comprendía. Como siempre me encerraba en el ático a salvo de sus insultos. Aquel día escuche que una voz nueva me llamaba a susurros, pero al darme la vuelta solo vi un espejo. Me acerque ha él le quite el polvo de encima para ver mi reflejo, pero no vi nada.
A la noche tuve un sueño muy vivido, yo matando a mi hermano mayor.
Al despertarme me sentí genial y baje al salón donde vi el cuerpo sin vida y a todos llorando. Yo miré el cuerpo pero ninguna lagrima. Durante todos los siguientes días paso lo mismo. Solo quedaba mi madre. Ella me cogió odio por no llorar, aquella noche soñé con ella, yo no quería pero la mate.
Triste, fui al espejo para romperlo. Y al hacerlo... Vi a mis victimas. Todas las herida que les provoque se pasaron a mi, pero aún vivo y con gran dolor. Ellos fueron al cielo, y yo fui condenado a no morir.

                                                                                                          Rey

Amor encantado

Cuándo dejé la infancia me sentí lleno de poder y de sentimientos nuevos nunca vividos antes, amor. Pero no uno normal como el de los libros cursis, uno especial y encantado.
Enamorado de una chica que no era humana y que no me amaba, que solo deseaba matarme por diversión. Pero daba igual, porque no me atraía su hechizo o belleza. Si no su forma de ser, ya desde su risa maligna a sus enfados.
Quede con ella para que me conociera. Y cuando empezó el atardecer me arrastró al bosque para matarme. Sangre cayó al suelo y con apenas vida le dije que la quería y le plante un beso.
30 años más tarde nuestro amor continúa, aunque malditos a ser unos fantasmas hasta el fin de los tiempos.

                                                                                                       Rey
Frío silencio

Hoy la noche era más oscura de lo normal, y un silencio inundaba la fría calle. Un silencio roto por mis pasos y los de un hombre que me seguía a la distancia. Por lo menos es lo que yo ya me temía, así que me desvié por un callejón sin salida. Al llegar al final me di media vuelta y mis temores fueron acertados. Tenía a mi perseguidor a dos metros de mi con un afilado cuchillo.
Ha llegado tu hora, Owen –dijo con una voz que me dejó con los pelos de punta.
Hoy no –le contradije arrojando le una navaja a la garganta, pero en el momento del impacto mi perseguidor desapareció sin dejar rastro. Como si nunca hubiera existido.

                                                                                                                 Rey