dimarts, 15 de novembre del 2016

Censurada

CENSURADA (Un microrelat de Frederic Blanco)

Olga estimada,

No fa ni dos mesos que el batalló ens vam instal·lar en aquest camp. El temps em passa lent. És com si hi portéssim dos anys. Però no passis ànsia. Estem bé, el comandant ens té bon tracte, les racions del ranxo són abundants, i als barracons no s'hi passa fred. A més la meva feina és la pròpia del meu ofici. Aquí tots fem de jardiners i també ens toca cremar les fulles mortes. Com als jardins de Marienbad, quan al març apilàvem les fulles de la tardor. Recordes aquelles piles immenses de fullaraca on la canalla s'hi llançava com en una bassa? Igual que aquí, passàvem matins inacabables, un cove rere l'altre, portant tota aquella fulla morta cap a les fogueres que no deixaven de fumejar aquell ferum que empal·lidia els prats d'una boira cendrosa. Ja som ben entrat el maig i seguim cremant. 

Només penso en el dia que podré tornar al teu costat quan s'acabi aquesta guerra. Junts, en les tardes d'estiu, a l'ombra de les fulles de castanyers, freixes i bedolls, contemplant com creixen els nostres petitons. Digue'ls que mai deixen d'estar presents en el pensament i el cor del seu pare.

Olga estimada, estic bé. No passis ànsia.

El teu Heinrich.

PD. Penso que quan tot acabi canviaré d'ofici. No vull fer més de jardiner.

Auschwitz
11 de maig 1944

Microrelat guanyador del Tercer Premi en el VI Concurs de Microrelats de l'Associació de Relataires en Català (ARC).

Frederic Blanco i del Prado (Barcelona 1963).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada