dilluns, 12 de febrer de 2018

Microrelats per al concurs

Mi deseo más querido

Siempre el tercer día me pasa algo malo, aunque quiera o no, simplemente sufro, pero lo único que quiero en esta vida, es que por la eternidad de este cruel mundo, que tú jamás quites esa sonrisa y tenerte hasta más allá de la muerte a mi lado.

hackerman

Miedo

Miedo a perderte, miedo a dejar de estar a tu lado cuando lo necesito, miedo a no poder hablar más contigo ni poder pasear a tu lado. Pero aunque tú tengas cuatro patas y pelo siempre serás mi mejor amigo.

claire

LEY DE VIDA:

Me giré, la vi allí, parpadeé y se fué.
En ese momento me di cuenta de que
no sabes lo que tienes hasta que lo pierdes.
Por ese motivo di media vuelta y volví a recuperarla.

Linkmaniatic

dimecres, 31 de gener de 2018

Microrelats: això s'anima

Adéu món

El dolor que sufro quan no em parles, però encara que.
Quan em parles em causes més dolor.
Les teves paraules em fan mal.
T'estim, per favor, no em fessis més mal.
Estic aquí per tu, però segueixes fent el que fas.
Me'n vull anar d'aquest món ja.
Cada tarda me'n faig mal.
D'alguna manera, em sent feliç quan ho faig.
Però ja ha arribat el dia que agaf la meva medicina.....
Després de les últimes tallades, me la prenc.
Queen

EL GAT POSSEIT DE NA CLARA.

Una negligència de Na Clara va proporcionar la mort del seu fill. Es va desfer de tot el que li recordes, sense saber perque no es va desfer del company de llocs den Mario,un gat negre ,d’ulls gairebé humans que segons el dia se li dilataven les pupil·les. Així va passar , temps i poc a poc Clara va recuperar la quotivianetat de la seva vida i amb prou feina es fixava en las anades i vingudes del felí , que altra banda ,el felí observada i aguaitava des de l'ombra. Clara netejava quasi cada dia. Aquesta tasca la evadia de terrorífics sentiments. Aquesta tarda feia molt de fred, Clara va abandonar la tasca i es va apropiar al son. Al dia següent Clara desperatar  i va notar un estrany comportament en el felí. Va començar a trencar coses i atacat a Na Clara. Aleshores Clara va decidir cridar al seu marit. Quant el seu marit pujava les escales del pis es va percatar de sorolls estranys mes be pareixien de nens petits. Varem agafar el gat i el varem decidir portar lo al veterinari, aquest després de varies radiografies i diferents tipus d’analisis , va determinar que aquell adorable felí, estava adoptant un comportament digne de un nen.


                                                                                usuario1234
AMOR IMPOSSIBLE


Sóc Matilde, fa quatre anys que vaig conèixer un boig que em va canviar la vida, abans era molt trista però ell em fa feliç, sempre parlo amb ell i em desfogo amb ell. Ell és el primer boix que vaig besar però un dia vaig tenir en compte de fet que no podem estar junts. Ningú sap el dolor que sent, no puc fer res perquè el nostre és impossible. Vaig pensar com seria la vida sense dolor, sense amor, sense tristesa però tot això és part de la vida.


Queenbee


                                                                                             

divendres, 26 de gener de 2018

Microrelats per al cap de setmana

EL PLOR

Era una nit negra amb una pluja intensa, jo venia de treballar, el carrer estava desert, no s’escoltava res, fins que de sobte el plor d’un nedó em va sobresaltar, vaig caminar fins a ell i el vaig veure, estava dins d’una capsa de cartró tota trencada.

El nedó era un nen preciós d’un cabell negre com el carbó i uns ulls brillants de color mel amb una pell suau com la seda. Estava plorant i tremolant de fred, vaig decidir agafar-lo ja que no el podia deixar més temps en aquell carreró fastigós.

El vaig portar a casa, el vaig rentar i li vaig posar roba de quan el meu germà era petit, estava molt bufó.

M’havia enamorat d’aquell nedó. Només mirant-lo als ulls podia veure el seu increible futur.

Aguacatina Rosa

Crònica Negra




Tot va començar el deu de Gener de 1977 a Eivissa a una família molt noble , a mesura que passava el temps eren baralles amb la meva família i quan vaig veure l’oportunitat em vaig fugir a Xile amb un amic meu als quinze anys, allí vaig aprendre moltes coses de la vida i passat els cinc anys vaig regressa a Eivissa per tindre una filla, i passant els any vaig tindre a un altre fill mes .
Jo ho tenia tot fins que em vaig trobar un home m’agradava molt però a mesura que passava el temps me maltractava físicament més a diari fins que vaig cridar a sa policia però no li vare fer res i una nit va agafar una pistola i …


thebutzzy

Els somnis tradicionaris



Ja estic. Els meus records ja estan, per fi estan amb mi després d'haver recorregut molts km, hores i minuts ja ho he aconseguit .



Mitja hora després



Com va ser? Sols va ser un somni?



Després d'haver em despertat em sentia nerviós amb les mans suades, sense sentir els meus peus. Vaig estar uns minuts amb la meva memòria en blanc. Després d'haver despertat d'aquell bloqueig m'havia rentat les dents, la cara i me'n vaig anar a la cuina per cuinar.



En veritat no em sento mal pel somni ni res
LENA-IBIZA



Un pas enrera
Tot va començar un matí de primavera,ho record com si fos ahir,anava passejant tranquil·la-ment amb "ell"sense saber que seria l'última vegada que el veuria, d'una estona a l'altra vaig sentir les irrefrenables ganes de fer un pas enrere, no vaig tenir l'oportunitat de fer aquell pas quan vaig sentir un fort cop, en aquell instant tenia por no sabia com sentir-me al respecte tot estava fosc no podia veure res però un instant després vaig començar a despertar del que jo pensava que podria ser un possible somni, però quan vaig obrir els ulls em vaig donar compta de què no era un somni, estava lligada de peus i mans en una habitació fosca il·luminada només per la llum d'una petita finestra, davant d'aquella finestra es trobava "ell" jo tan ingènua vaig creure que "ell" m'ajudaria però va ser tot el contrari, "ell" va posar fi a la meva vida sense preguntar.i ara només quedo jo atrapada en una foscor infinita sense tenir l'oportunitat d'escapar, amb l'única companyia dels meus pensaments, el meu rancor i odi per "ell " el meu primer amor i el causant de què estigui atrapada en aquesta foscor infinita.
(Supernova)
EL VELL SAVI
En una zona on era tot molt càlid existia un home
molt rondinaire que cada vegada que que passava
algú li deia alguna cosa, fins que un dia va aparèixer
davant seva un rostre que es semblava a deu i li va dir:
El que donam, es el que rebem, fins aquí, el vell es
va donar compte des que no parava de rondinar a tot
el món li deia coses dolentes, quan va decidir canviar,
va fer una casa que donava aperitius gratis i quan els
clients se n’anaren li deixaven un regal, així és com
l’ancià va decidir canviar.
BiGBaN 2018



Calfred
Estava espantada, amb ganes de cridar. Tenia tota la cara transpirada i gairebé no podia respirar. Vaig quedar paralitzada en sentir cops contra el terra. Mentre sentia aquells sorolls, la meva ment desenvolupava records més terrorífics encara.
Vaig començar a escoltar cops una altra vegada, però a prop del meu llit. En aquell moment vaig sentir que em desmaiava, que el meu cos ja no podia suportar més aquella tortura.
De sobte, vaig cridar i tot va parar. No vaig poder creure tot allò, però sabia que tot era mentida, era tot la meva imaginació?
Vaig estar adormida unes hores amb la meva mare i després em va dir que hauria de tornar a la meva habitació, encara que jo no volia, ja que estava morta de por.
Vaig passar pel passadís, estava obscur i sinistre. De sobte vaig sentir que algú em perseguia i vaig començar a caminar més de pressa fins a la meva cambra. Quan vaig obrir la porta, la vaig tancar tan ràpidament com la vaig obrir. Em vaig sentir tranquil·la i fora de perill, però aquella tranquil·litat es va rompre de no haver sigut per el tan esgarrifós que vaig veure damunt del meu llit.